dilluns, 14 d’octubre de 2013

Espinalbet-Santuari de Corbera

Al bell mig de la serra d’Ensija-Rasos de Peguera, hi ha un racó bellíssim que fa olor de bolets sempre, però a la tardor inexcusablement .

És lloc familiar per tradició, però també veí, del santuari de Queralt, del “Camí dels Bons homes” , de l’antic castell de Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d’amor, de la “Font del Bou “, del “ Pi de les tres branques”...
Així doncs, a l’ombra dels Rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, trobem Espinalbet, format per un grapat de cases i masies disperses. El santuari de Santa Maria de Corbera, amb antecedents romànics, tot i que la construcció actual és del s. XVII, dóna nom a la serra, domina i corona l’entorn.

Als peus del santuari , un parell d’esplanades contigües, enquadren el paisatge de tal manera, que s’hi experimenta a la vegada, el recull i a llunyania. Les vistes precioses del baix Berguedà, Montserrat, La Mola i la serra de l’Obac semblen a tocar de nosaltres i de les crestes que ens coronen.
Amb bolets o sense, el que està clar és que anar-hi, ser-hi i respirar-hi fons, forma part d’una d’aquelles petites delícies que ens brinda el país, que ens permet la vida i que hom no es pot perdre.

Glòria Vendrell i Balaguer
octubre del 2013



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada