dijous, 12 de juliol de 2012

Jardins Artigas


En un passeig des de la Pobla, abans d’arribar ens hem creuat amb el  “tren del ciment “, que ens ha mirat una mica enutjat per no haver-lo escollit per a fer el petit viatge.  
Camí de Castellar de n’Hug, els jardins Artigas són com un botó cosit a la falda de la muntanya, una mena de llacet que en el seu dia va guarnir la lletjor del “ciment”. Avui , després de restaurats són el que són : un passeig de naturalesa revestida pels enginys del cèlebre arquitecte.
A mi m’agrada més la naturalesa sense res més que ella, però tal com diu el nom, no és solament naturalesa, és naturalesa dissenyada, és jardí, és Gaudí. No deixa de ser una bona experiència, veure el Llobregat net de culpa, nítid i transparent, serpentejar divertit i sorollós entre el jardí gaudinià, tenint en compte que quan davalla cap el mar, que és on jo visc, ni és nítid ni transparent ni divertit , ni molt menys sorollós. Sentir-lo remorejar tota l’estona és el que més m’ha agradat.


Els jardins foren dissenyats per l’arquitecte Gaudí el 1905 per encàrrec de la família de Joan Artigas Alart. Travessats pel riu Llobregat, l’aigua, la pedra i els diferents elements arquitectònics hi conformen un bocí de naturalesa decorada. El boix, boix grèvol, pins, pollancres, cireres etc són algunes de les espècies pròpies del pre - pirineu que ens acompanyen en tot el recorregut dels jardins a més a més d’algunes plantes tropicals que trobem a la petita plaça encerclada del brollador.
L’entrada principal era  des de la casa de la família Artigas. S'hi accedia per una gran porticada, d’ànima de ferro i de cos de ciment
Centrats en un bosquet, Gaudí  va configurar la creu evangelista formada pel Bou ( Sant Lluc ) a la font del Bou, l’àguila ( sant Joan) al costat de la glorieta, el Lleó ( Sant Marc) a la pèrgola i  el desaparegut Àngel ( Sant Mateu) a la zona de la cascada.


LA FONT DE LA MAGNÈSIA:
El brollador  dóna nom a la font. Es tracta d’aigua medicinal que els vilatans entraven a buscar, tot passant per l’accés des de la fàbrica. El senyor Artigas donava permís per entrar a la font, però sense entrar al seu jardí privat. Es tracta d’una ànima de ferro i cos de ciment, al qual se li dóna una capa d’òxid de ferro per aconseguir la tonalitat desitjada de les formes arbòries
LA GRUTA ( al costat de la font de la magnèsia) :
un conjunt de grans pedres sense polir, al mig de les quals queda suspesa la pedra clau constitueixen la gruta fent un arc catenari, senyal d’identitat en l’obra de Gaudí.

LA GLORIETA :
És el mirador dels jardins. L’ús de trencadís i la pedra característica de la zona queda aglutinada en aquest petit espai: còdols, llosa i els grans conglomerats de calcària. Presideix la glorieta una gran taula amb forma de tall de tronc.




El pont dels arcs és una estructura feta a base d’una successió d’arcs en tot el recorregut. Dues figures presideixen aquest pont: la d'un home i la d'una dona. Al final hi trobem " el berenador": hi ha un gran banc amb un mural de natura. Des d’allí s’accedeix al Racó del pescador.

Em pregunto : si al principi  del curs d'aquest riu hi ha un jardí, per què volen construir al final, en el seu delta,  "L'eurovegas"  ?    ... Res a veure !


                                       Glòria Vendrell i Balaguer
                                   juliol del 2012




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada