diumenge, 24 de juliol de 2016

Es Bordès


De nou a l’Aran. Ha esta complicat però finalment ha pogut ser. La muntanya estava tan contenta com nosaltres, vessava llum i color , pletòrica i lluent ens ha donat la benvinguda.

Es Bòrdes és un poblet petit, encimbellat per les restes del que havia estat el castell medieval de Lleó. De fet és al castell a qui li deu la seva existència, perquè el municipi es va construir a partir dels materials sorgits per la destrucció de la fortalesa , el 1719. Fins el moment solament havia estat això, un nucli de bordes que pertanyien als municipis veïns de Benòs i Begòs. Això és el que sabem per la història, però el que sap la meva memòria és que és la porta cap a la bonica Artiga de Lin i els espectaculars “Ulls del Jueu”... precisament , sense pensar-ho, és el primer que hem fet després de deixar i desar l’equipatge, agafar el camí de l’Artiga que surt del poble , vorejant el riu Jueu.

Resem vespres a la vista de la vall : “ alço els ulls a les muntanyes, d’on em vindrà l’auxili? L’auxili em ve del Senyor que ha fet el cel i la terra” (salm 121)

Fico dins del llit totes les emocions contingudes i que ara ja són a tocar de pell, presento i percebo que qualsevol petita cosa, les farà sortir de l’amagatall .


 






Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada