Per molts anys!


Ja en feu vint-i-sis i encara que sigui un tòpic, sembla que va ser ahir.
Sembla que va ser ahir quan vau arribar petits i tendres i amb tot per fer.
Sembla que va ser ahir quan la casa es va capgirar per acollir-vos.
Sembla que va ser ahir quan ens faltaven mans i hores per a vosaltres i per als vostres germans.
Sembla que va ser ahir quan malgrat el cansament i la son, era una delícia contemplar-vos
Sembla que va ser ahir que encara hi cabíeu en un sol bressol
Sembla que va ser ahir i m'ho semblarà sempre, per més anys que passin.
Hi ha coses que queden inserides en el temps,
i és que en aquest temps meu , vostre i nostre, hem après a fer de pares.
Contents i agraïts de ser-ho
no em queda altra cosa que estimar-vos.

Glòria Vendrell i Balaguer
8 setembre del 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa