diumenge, 28 de maig de 2017

Sardana



La cobla pren cadires, en el bullici de la plaça afinen les tenores, els tibles, els flabiols i els tamborins ...

Sembla que ningú estigui al cas, però al cap de no res, amb el curt refilar del flabiol i un ràpid retoc de tamborí, ja hi ha algú que s’aixeca ... primer ho fa sol, després dos, després tres agafats per les espatlles... i els peus que no paren i el cos que dringa...i és que en un tres i no res ja s’ha fet la rotllana, ja s’alcen les mans, ja hi ha un cap que compta...el compàs binari marca els dosos i els tresos...les bosses i els jerseis de tothom són al mig...

I després la cobla puja el to i les mans s’alcen en triangles de punxa i els peus que puntegen i el salt curt primer i el salt llarg després que la tenora l’anunciï... i amuntttt.....i el contrapunt... i després de nou el salt curt abans del darrer compàs de la darrera tirada dels llargs... els més petits ara entren, ara en surten, ara s’empaiten, passen també pel mig...

La cobla toca el darrer acord amb un cop sec i els braços també en un altre cop sec s’estiren al davant, tots a l’hora, ara sí...

Què voleu que us digui? No se si és la dansa més bella, però quan la balles, ningú et pregunta, sempre s’obre la rotllana per a qui arriba, ningú nega la ma a ningú, si es cansa el braç, hi ha qui l’alça per a tu , si no saps comptar , solament cal escoltar qui en sap o qui en sap més , et pots trobar al costat tant gent jove i vigorosa, com gent gran ( alguns molt grans) fent saltirons menuts i passes curtes...

Però el millor de tot no s’aprecia si no es balla: els cossos i els cors, que al so d’un flabiol, es fan alhora cobla i sardana.

Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2017

2 comentaris: