diumenge, 24 de juliol de 2016

Buscant l'estany Pudo


S’ha aixecat el dia una mica ennuvolat després d’una nit agraïda per la pluja i la tempesta . Vam anar a dormir amb olor de terra mullada i quan sortim per fer l’excursió d’avui, la mateixa olor encara ho amara tot. ..El salm de laudes ens posa ens posa a to amb el dia : “quan ho veureu el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos”.

La idea era anar a l’estany de Pudo, a la vessant oest del port de la Bonaigua i des d’allà al coll que dóna vistes a altres llacs i a la circumval·lació de les muntanyes, però com que es tracta d’una ruta poc freqüentada i per tant gens senyalitzada, doncs que la feina ha sigut nostra per endevinar-la. 

Així que finalment ha estat això, una ruta sense ruta d’aquí cap allà, per les muntanyes que coronen la Bonaigua... I ves per on, que sense esperar-ho, ha estat la mar de bonica : bonica per la visió dels cims més alts, per la flaire que acaronava les pastures immenses, per les floretes menudes que donaven el toc de color, pels voltors que planejaven i xisclaven, per la vista d’una llebre que corria muntanya amunt esperitada , per un cabirol que ens mirava de lluny... i que voleu que us digui, per tot! 

Hem fet un cim arrodonit i bonic però no li sé posar nom perquè avui tot ha estat una descoberta i una incògnita . Finalment hem albirat uns llacs... si eren el Pudo i els que buscàvem és un misteri que quedarà per resoldre, tot i que després de consultes vàries, arribem a la conclusió de que potser sí.

Sembla que demà plourà i no podrem fer muntanyes. Una llàstima.









Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada