Les noves religiositats i el cristianisme

www.mnat.cat
J.Otón en el llibre “ El silenci de Déu”  explica : Dos presoners reclosos en dues cel·les veïnes es comuniquen colpejant el mur comú. El mur que els separa els permet, alhora, comunicar-se. De manera que tal com he dit, tota separació és alhora una mena de comunicació. 

Bruno Forte en el seu llibre “L’essència del cristianisme”diu també  : És en el respecte d'aquesta dignitat del fet de no creure, apareguda en tota la seva llum, després de l'embriaguesa tràgica de l'ateisme ideològic i de la seva fi, que el creient és cridat a preguntar-se sobre la seva fe i, en la fe pensada, a trobar els abismes del no creient que hi ha en ell.

Les noves religiositats obliguen a fer un treball de discerniment en una doble vessant : una a l’interior del mateix cristianisme, que com hem dit en altres ocasions ,li fa el favor de despullar-se de tot el que no és indispensable, i una altra en relació al món, en diàleg amb tot el ventall d'ofertes religioses o pseudo-religioses, ja que les aportacions cristianes específiques i identitàries, poden resultar del tot atraients o com a mínim preses en consideració per tothom qui tingui set de plenitud.

Dir també que a les parròquies solament hi va qui suposadament te fe, però qui l’ha perdut o qui no la te, no hi va pas a la parròquia. Aquests solament poden ser interpel·lats pels signes de la fe: l’amor i la unitat.

No vull acabar sense dir que l’alegria de la fe , com l'estar oberts a les necessitats del món, com la pau interior , tot plegat no és producte de mètodes i discerniments mentals. Tampoc de bona voluntat, perquè si fos així l’evangeli no seria bona notícia per a ningú . On quedarien si no els febles? els sense forces? els que cada dia s’equivoquen? els derrotats? els que no tenen voluntat per a res ? La bona notícia és que és possible en Crist, que tot plegat prové d’estar units a Ell, és gratuït, no ens ho podem donar a nosaltres mateixos : separats de mi no podeu fer res . Jn 15,1-8 , us donaré una alegria que ningú us podrà prendre. Jn 16,22.

Així doncs el que ens planteja el nou temps que vivim, no és tant asseure’ns a pensar “què” i “com” fer en un discerniment intel·lectual ( que també) , sinó enamorar-nos de Crist, font de tot sentit, de tot bé i de tota bellesa, conscients però de que això  és un do i no una conquesta personal.

Glòria Vendrell i Balaguer


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa