Carrer i escala

Fa molt de temps que visc al meu carrer. L'he vist canviar d'imatge, de color i de veïnat. M'agrada a vegades observar-lo, com s'observen les cireres a punt de collir. És una mania que tinc. Però és una mania que m'obliga sempre a mirar diferent.


Potser és per això, que de tant en tant em sorprenen petites coses que a força de passar-hi cada dia, vés per on, que un dia hi caus que hi són. És llavors quan trobo maquíssimes les floretes que treuen cap per la finestra, magnífic l’arbre del costat del xamfrà, curiós l’autobús que circula a poc a poc,, suggerent l’entrada del celler que hi ha porta a porta amb la nostra….






A l'escala de casa sempre hi ha coses que canvien. També canviem els que hi vivim. Canviem de imatge, perquè a poc a poc ens anem fent grans i també de nombre, perquè ja en falten uns quants ....llavors, cada gerro, cada testet i cada fulla venen a ser com part del tot que permanentment ens acompanya.




De tota manera, mirada de dins a fora o de fora a dins, mai diu res. L'escala ens veu entrar i sortir. Ens espera o ens acomiada. Una mica velleta pels anys, però sempre ens duu a casa.



Glòria Vendrell i Balaguer
maig 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa