Creure avui

Encara que es podria dir que l'Església ha fracassat, degut a la davallada en la seva participació i  al nombre de creients, estic convençuda de que estem immersos en un procés de purificació totalment necessari, per tal de que aparegui el que hi ha de genuí. 

Immersos en aquest procés de pèrdua de les coses no fonamentals, un cop el cristianisme hagi estat despullat de tot el que se li ha anat penjant en el transcurs de la història, en la mida que puguem entrar en el misteri de la gratuïtat de Déu, i deixant la relació mercantilista que ha marcat el sentiment religiós des de sempre, ens podem trobar amb dues coses: 

o bé una societat, que no solament no és cristiana, sinó que, a més a més, rebutja i persegueix els cristians, ja que com més ens acostem a la radicalitat de l'evangeli, més se n'allunya la societat no creient.

o bé una porta oberta a una manera de ser, fins el moment desconeguda o oblidada, que encara que sobti, pot oferir una nova manera de viure en plenitud i amb sentit. 

Al segle IV, amb l'oficialització del cristianisme com a religió de l'imperi, vam iniciar, després d'un temps d'eufòria, un procés de pèrdua del sentit de creure, que amb alts i baixos, ha arribat gairebé fins els nostres dies. Es va perdre l'esperit de lluita , i la comoditat va fer perdre el sentit últim de la realitat. Probablement aquest procés estigui arribant lentament al final. 

En aquest camí de despullament i de kènosi , han anat quedant els testimonis de tantíssims homes i dones , de tota mena i condició, tocats per la força de l'Esperit, que han permès mantenir l'esperança en Aquell que tot ho pot i tot ho espera. 

Llegint i assaborint en profunditat, entre totes les possibilitats que tinc al davant, responc a una, que se m'ha oferit gratuïtament, i que em sedueix i m'enamora : la de creure en Jesucrist i la de voler i poder ser església. 

Glòria Vendrell i Balaguer

gener del 2010