Vent


Quan el dia s’ha reclòs a la cambra oculta entre el mar i la muntanya
ha vingut un vent de llevant que encara portava colors de l’alba
s’ha desconcertat la mirada que no sabia on bufava
però a poc a poc, acostumada a mirar no amb els ulls sinó amb l’ànima
ha vist que no era un miratge i que allà també hi estava  


Glòria Vendrell i Balaguer
    febrer del 2014           

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa