divendres, 31 de juliol de 2015

Pla de Beret


Durant molt de temps el pla de Beret va ser lloc de pas obligat entre l’Aran i el Pallars Sobirà. Avui en dia ha quedat per a l’esquí a l’hivern i quan acaba la temporada de neu, per a gaudi de molts.

Lloc obligat de pas ha deixat de ser, però continua sent d’obligada visita. El pla com a tal és preciós per les vistes de les muntanyes a les dues bandes, de l’Aran i de la Noguera, cims altíssims del parc nacional d’Aigüestortes i sant Maurici o del parc natural de l’alt Pirineu. És magnífic també per la seva amplitud, per l’aigua que discorre pel seu llit verdós, pel “menhir de la pèira arruja” que sembla indicar el lloc on neix la Noguera Pallaressa, per l’altre pedra dels “uelh deth Garona”,que marca l’existència d’antics centres funeraris que podien també haver estat utilitzats durant l’Edat de Bronze. Es diu també que el pla ha estat durant temps i temps lloc de trobada de bruixes i fetilleres i que el diable emergia de l’infern a la terra per la pedra dels uelh deth Garona.

Potser per ser un lloc tan emblemàtic i per la seva geografia peculiar , els aranesos han volgut fer-hi néixer l’arriu Garona i així es diu popularment, però en realitat el Garona neix al circ Saboredo.

Al capdavall del pla , en suau descens, es despenja el camí que porta fins el santuari de Montgarri i a les restes del mateix poble deshabitat des del segle passat. És el camí antic que comunicava les dues valls. Però en el pla també s’inicien els camins que duen a altres llocs, com a la vall de Parros i al tuc de Pedèscaus.

Avui però no hem estat de sort perquè el temps no ens ha acompanyat gens. Em consola adonar-me de que les muntanyes també són boniques emboirades.

“ Brilleu en el nostre cor com l’estel del matí” pregària de laudes d’avui

Pèira Arruja




GlòriaVendrell i Balaguer
30 juliol del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada