Sant Jordi i el Drac


Mira que en hi ha de contes i de històries per petits , però poques entusiasmen tant com la història del Drac i de Sant Jordi. És un plaer indescriptible percebre en els seus ullets l'emoció continguda cada cop que s'acosten aquestes dades en que fent volar la imaginació, podem jugar amb ells a ser prínceps i princeses, roses , dracs ferotges i cavallers...

Me n'adono de que hi ha una certa tendència a voler " canviar els contes" de tota la vida, donant-los un final, diguem "feliç" o " light ", on ningú sigui malvat del tot , de manera que no calgui fer servir conductes , diem-ne " violentes "... M'explico : vull dir que hi ha a qui no li agrada que el llop es vulgui menjar la caputxeta o als tres porquets o a les set cabretes, que hi hagi bruixes malvades que vulguin alimentar-se de nens, monstres ferotges que espantin les criatures  i està clar ! tampoc dracs malvats que es vulguin menjar princesetes. De la mateixa manera tampoc agrada gaire que un caçador mati el llop, que una mare cabreta obri la panxa del llop adormit i després la cusi amb fil i agulla, que la bruixa acabi dins l'olla bullent i tampoc que un cavaller ( per Sant Jordi que sigui) que mati el drac d'un cop de llança.

No pretenc fer cap discurs pedagògic ni psicològic, ni tan sols tenir raó, sinó solament dir el que penso després d'anys i pams de nens i amb nens. I el que penso és que els petits necessiten personificar les seves pors, donar rostre a les seves petites angúnies i canalitzar tants temors que no saben explicar. Però no solament això, sinó que a la par, necessiten saber que les seves pors, petites angúnies i temors inexplicables, que no són tan poderosos com ells pensen, que al capdavall sempre tenen les de perdre.

Si camuflem o no en parlem d'aquestes coses amb els nens sota el pretext del " bonisme " passa que deixem passar una oportunitat magnífica de posar-les en el lloc que els correspon, que és fora d'ells. Si els petits les treuen de dins i les posen davant, llavors els hi poden  plantar cara i guanyar-les en la batalla, com Sant Jordi al drac.

Glòria Vendrell i Balaguer
sant Jordi 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa