divendres, 12 de maig de 2017

La Tossa de Montbui


A 626 metres damunt del nivell del mar , al costat d’Igualada i de santa Margarida de Montbui, hi ha un entorn històric i natural de primer ordre.

Ja hi havia estat feia anys, però sempre és un plaer retornar a llocs ja visitats, perquè hom s'adona de que encara que a priori no ho sembli, tot canvia. Sempre dic que si més no, el que segur sí que canvia és l’ull que mira, l’avui que contempla i l’ara que sempre és únic.



Doncs això, com si de bell nou fos, m’ha mostrat la seva serena bellesa un conjunt arquitectònic dels segles IX i X i un entorn fantàstic : 

Una torre de vigilància erigida el 987 en temps de la repoblació de la muntanya, de base rectangular però amb angles arrodonits, parets gruixudes i fondes finestres. S’alça com un atent i poderós sentinella sobre la plana formada per la conca d’Òdena....Estic convençuda que ens ha vist arribar.






L’ermita és una preciosa mostra romànica orientada a orient. No es nota que l’espandanya sigui un afegitó tan posterior perquè ha quedat tan ben harmonitzada amb la resta de la pedra, que sembla que hagi estat allà des de l’inici. Guarnida amb tres absis al cantó de llevant i amb arcs llombards que els fan més bonics encara, ve a ser com la cirereta del pastís. A l’interior no deixa indiferent ni les sòbries columnes de pedres cilíndriques, ni les tres naus silencioses, ni la pica baptismal tallada en pedra, ni la imatge de Maria sota l’advocació de la Marededéu de Gràcia... El vent que ha bufat tota l’estona s’aturava davant la pedra sense oferir resistència









El restaurant ens ha ofert descans i bon menjar i el mirador ens ha delectat amb el seu paisatge: Montserrat i les serralades pirinenques a la llunyania , el castell de la Pobla, Òdena, Vilanova del Camí, Margarida de Montbui i Igualada als peus, Capellades , Vallbona i el baix Llobregat suggerint-se, els molins de vent, el riu Anoia, el barranc de les bruixes, els camps de conreus de cereals, els ametllers i les oliveres.... però sobretot el verd de la plana i les roselles arreu que tot ho alegren.









Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada