El mag Endeví


Havia una vegada un nen d'ullets d'estrella,  que estava una mica confós perquè a vegades es pensava que era gran i a vegades es pensava que era petit. Com que no en treia res en clar perquè a vegades li deien una cosa i a vegades una altra, va decidir preguntar-ho al mag Endeví.

Havia una vegada una nena bonica com l'or que a vegades es posava una mica trista perquè la nina de cabell roig li prenia un rinxolet i se l'enduia qui sap on. Com que n'hi prenia sovint, va decidir preguntar al mag Endeví on s'amagaven els seus cabells daurats.

Havia una vegada una nena  petitona i dolça com la mel,  que s'enrabiava perquè li deien que no semblava que tingués un any. Com que per més que s'enfilava a la trona, no podia estirar-se ni una engruna,  va decidir preguntar al mag Endeví si sabia quan es faria gran per fi .

Però com que cap dels tres va trobar el Mag Endeví per separat, van decidir marxar plegats a buscar-lo. El nen d'ullets d'estrella, com que era el més gran, anava al davant , el seguia la nena bonica com l'or i al darrere de tot hi anava la petitona dolça com la mel.

Van creuar boscos i ciutats, es van banyar en rius d'aigües poc fondes, van jugar a les places que trobaven, van menjar mores i anissos ... quan es cansaven, s'estiraven al terra  mirant el cel i el nen d'ullets d'estrella, com que era qui en sabia més, explicava contes i històries que embadalien les nenes. Per altra banda elles van aprendre un munt de coses que mai haurien imaginat possibles.

Al cap de temps d'anar i venir, va passar que ja ni s'enrecordaven del mag Endeví. De fet, ja ni sabien quin era el motiu de la marxa. I van tornar a casa...

Era un dia molt clar quan van tornar, tothom els esperava... El mag Endeví també, però ja no va caldre que respongués a cap pregunta perquè pel camí, al nen d'ullets d'estrella li va deixar d'importar si era gran o petit, a la nena bonica com l'or , li havien crescut tants i tan bonics cabells daurats, que va trobar la mar de bé que la nina del cabell roig se n'hagués quedat uns quants i la nena petitona i dolça com la mel estava tan contenta de ser-ho, que ni s'havia adonat que el vestit li havia quedat petit.

Glòria Vendrell i Balaguer
febrer del 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa