Conte de Khwaja Alí Ramitani.

Hi havia una mona enfilada al cap d'amunt d'un arbre. De sobte va vuere una gran cirera. Amb quatre salts es va posar davant el fruit delitós. Volgué agafar la cirera, però no podia. La bonica cirera estava ficada dins una ampolla de vidre transparent.
Després d'intentar-ho més d'un cop, la mona aconseguí ficar la ma pel coll de l'ampolla. Agafà la cirera i tancà la ma.
Contenta i feliç amb el fruit, el simi intentà treure la ma de dins del recipient, però no va poder: el puny tancat, no passava pel coll estret de l'ampolla. La mona espantada començà a xisclar. Els seus xiscles aguts foren un senyal inequívoc per al caçador: una altra mona havia caigut al parany de la cirera.
El caçador alçà la mona. Li va donar uns copets secs al colze i la mona deixà anar de cop la cirera que havia retingut tan àvidament.
Ara, amb la ma oberta, la va poder treure de l'nterior de l'ampolla amb facilitat.
El caçador es va endur la mona, captiva en una gàbia, per sempre més.

MORALINA:
1.- es pot perdre TOT per no saber renunciar a temps a una insignificant CIRERA.
2.- si no deixem anar les coses que ens esclavitzen, acabem perdent la llibertat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa