Mai no han estat nostres

www.bosco.org
Mai no han estat nostres, ni tan sols quan ho semblava, però tot i sabent-ho, els comiats sempre toquen allò que un pensa que està superat.

Mai no han estat nostres. Ho sé. Cada cop és més clar i més evident, però hi ha una fibra del moll de l’os que es tensiona tota ella quan veu que se’n van, que fan la seva, com ha de ser...

Mai no han estat nostres ni ho seran. Nosaltres hem estat el cau i el cistell, el niu i l’escola, l’empenta i el rètol del camí per emprendre...

Ells no són nostres. La porta és oberta, el camí sempre és a punt... onsevulla que vagin, encara que no siguin nostres, la fibra del moll de l’os sempre està atenta, no sigui que vingui algú i tanqui la porta sense voler... Cada dia, de nou, quan amb la nit reposen totes les llums que de dia llambregen, ella se’n cuida prou de deixar-la oberta de bat a bat...

La fibra del moll de l’os ,de tant en tant somia que són seus, encara que sap que solament és un somni.

Glòria Vendrell i Balaguer
Juny 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa