El Pep pallasso. Un conte de menjador


Al Pep pallasso no li agradava gens el soroll. És per això que acostumava a viure reclòs dins d’un triangle de cartró. Solament sortia quan la monitora li assegurava que tots els nens i nenes estaven en silenci, atents i esperant que ell els saludés. De tota manera no se’n refiava gaire perquè algun cop quan havia sortit, la cridòria havia estat tan forta que no ho havia pogut suportar i s’havia hagut de tornar a ficar endins.

-Em surten patates a les orelles quan sento soroll- deia sempre el Pep pallasso 

I el que no entenien els nens i nenes és que si li sortien patates a les orelles, doncs que les patates creixen i creixen...

I com que als nens i nenes se’ls oblidava el problema del Pep pallasso i com que van seguir parlant fort i a vegades cridant més fort encara, doncs això és el que va passar : li van créixer tant les patates dins de les orelles que encara que volgués ja no podia sortir del triangle de cartró on s’havia ficat.... 

Quan els nens i les nenes es van adonar del que passava, van tenir molta pena del pobre pallasso... es van adonar de que feia temps que no els explicava cap conte ni cap aventura pallassina... com que no podia sortir !!!

Van provar d’estirar tots a la vegada amb totes les seves forces, però les patates eren tan grosses i tan dures que no va haver manera...

Un dia mentre dinaven, la monitora els va dir que s’havia assabentat de que el senyor silenci podia arrencar les patates que es posaven dins les orelles per culpa del soroll... que podien provar de parlar sense cridar durant un temps per veure que passava, que deixaria el Pep pallasso sobre el prestatge del menjador i que anirien observant...

El primer dia no va passar res, ni el segon ni el tercer.... però quan portaven deu dies menjant sense cridòria, es van adonar de que per sobre del triangle sobresortia una cosa marronosa petita.... que deuria ser ??????

Es van acostar tots estranyats i es van adonar de que era una patata arrugada que començava a sortir....

Amb veu molt fluixeta la monitora va dir als nens i nenes que segurament el senyor silenci estava fent bé la seva feina i que estava començant a arrencar les patates de les orelles del Pep pallasso i que havien de seguir més dies amb la nova tàctica de no fer soroll...

Al cap de deu dies més, quan els nens i nenes van arribar al menjador, sense cridòria, tal com venien fent.... no sabeu qui els esperava, amb una rialla de galta a galta i amb el nas ben vermell ???? !!!!!

.... doncs el Pep pallasso sense patates a les orelles, disposat de nou a explicar contes i aventures pallassines.... això sí, si no tornaven a fer soroll

I una formiga i un escarabat, aquest conte ja s’ha acabat !

Glòria Vendrell i Balaguer
Maig del 2015




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa