dijous, 2 d’agost de 2012

Llanos del Hospital- Vall de Benasque





He recordat com em va agradar l’estiu passat passar un matí a Llanos del Hospital. És un lloc que no decep. Un podria pensar que un paisatge quan l’has vist un cop, ja està vist, però no és així perquè l’aigua sempre és viva, l´herba es renova constantment, la llum sempre brilla diferent i les pedres que és el que en principi semblaria més estable, adopten formes i expressions peculiars , en funció del dia i del moment, però sobretot  de l’ull que mira. El millor de tot , igual que fa un any :  les espurnes lluminoses fetes gotetes d’aigua , que graciosament  discorren pel llit de l’Ésera, creuant el pla i donant vida a totes les coses, amb la seva remor constant.

Glòria Vendrell i Balaguer
30 juliol 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada