Llanos del Hospital- Vall de Benasque
He
recordat com em va agradar l’estiu passat passar un matí a Llanos del Hospital.
És un lloc que no decep. Un podria pensar que un paisatge quan l’has vist un
cop, ja està vist, però no és així perquè l’aigua sempre és viva, l´herba es
renova constantment, la llum sempre brilla diferent i les pedres que és el que
en principi semblaria més estable, adopten formes i expressions peculiars , en
funció del dia i del moment, però sobretot
de l’ull que mira. El millor de tot , igual que fa un any : les espurnes lluminoses fetes gotetes d’aigua
, que graciosament discorren pel llit de
l’Ésera, creuant el pla i donant vida a totes les coses, amb la seva remor constant.
Glòria Vendrell i Balaguer
30 juliol 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada