dimarts, 18 d’agost de 2015

Canejan


Canejan és el poble més septentrional de la vall d’Aran i a pocs kms de terra francesa, anant per carretera . És la capçalera de la val deth Toran, el territori de l’ós bru per excel·lència. Serveix de mirador privilegiat de la vall ,del també poble aranès de Les i de les muntanyes a banda i banda.

Juntament amb el seu veí sant Joan deth Toran, ha resistit els d’estralls de la despoblació i s’ha mantingut amb uns quants habitants que hi viuen permanentment. 

Es troba a 950m d’altitud penjat del vessant d’una muntanya fronterera amb França. És un poble encarat al sol i guarnit amb parterres de flors. La seva església parroquial no pot competir amb antiguitat amb d’altres de la vall, però pel seu enclavament, situat a la part més alta del poble, és de visita i gaudi obligat.

Gran part de l’encant de Canejan és degut a que ha mantingut intactes l’arquitectura de les cases, essent d’especial interès la casa de Sirat del s. XVI i la de Benosa, amb capella romànica inclosa.

Hi hem estat a gust, com si fóssim a casa, res a veure amb altres llogarets de la vall amb regust de prefabricat. Hi ha pobles del Pirineu bonics de visitar però on un mai hi viuria de tant de fira que són ( i no en vull donar noms )... Canejan no és així, és un poble de debò.

A la vista del cel, sembla si més no, que aquesta tarda deixarà de ploure.

Un cop a casa faig meu el salm 118 de l’hora d’entre dia : “ dóna’m vida amb la teva paraula”.

 






Glòria Vendrell i Balaguer
1 agost del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada