divendres, 3 d’agost de 2012

Ampriu-Ibón Basibé ( Vall de Benasque)


Avui ha sigut el dia de les boires i de les marmotes.
Una mica moixos perquè el sol no acabava de sortir, però després de tot, les boires tenen el seu encant. No deixen de ser bells els clarobscurs pel fet de ser-ho.  Els cims i els horitzons s’insinuaven contínuament en un joc de seducció intermitent. Quan la boira llepava les vores del camí, era com si ens acaronés el misteri de la naturalesa, sempre viva i sempre canviant.
L’Ibón de Basibé ha arribat després d’un llarg trajecte en ascensió continuada, primer per pista i després per corriols, com una taca verdosa de calma enmig de la muntanya  folrada de verd. Tot era silenci .
Abans i després de l’ibon, primer han estat els xiscles de les marmotes, després els caus innumerables i  de tant en tant la seva presència peluda, simpàtica i de cua molsuda.  Elles són les habitants de la muntanya. Nosaltres no.

cel en sèpia

boires

clarobscurs

entre el cel i la terra

el Cerler entre boires


camí de l'ibón Basibé

corriol 

ibón Basibé

tornant a Ampriu

lliris del camí


parella de marmotes

treu el cap de casa seva

pren el sol

marmota de perfil

marmota a dalt i marmota a baix

cau de marmota

Glòria Vendrell i Balaguer
3 d'agost del 2012



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada