De pas


Cada cop veig més clar allò que deia en Raimon quan cantava : 
" jo no sóc d'eixe món"

Caminant en paral·lel però cap a un altre lloc
amb els peus al terra com tothom, però arrelats en un altre estrat
ciutadana d'aquí però de pas

Com si cada dia m'ho jugués tot, però conscient de que mai n'hi haurà prou
intentant que avui sigui  un dia millor, però convençuda de que demà hi caldrà tornar
ciutadana d'aquí, però de pas

Feliç amb el que tinc i el que sóc, però més encara pel que desitjo i pel que esdevindrà
incòmoda amb els llaços que ofeguen però còmoda perquè sé que no podran
ciutadana  d'aquí, però de pas

Glòria Vendrell i Balaguer
novembre del 2014




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa