Un gran silenci embolcalla la terra


" Un gran silenci embolcalla la terra " forma part del text d'un autor anònim parlant d'avui Dissabte sant. El tridu pasqual és Divendres, Dissabte i Diumenge, però la religiositat popular ha fet molt èmfasi en el Divendres, ha deixat molt petit el Diumenge i ha oblidat gairebé del tot el Dissabte , el dia de la "Sepultura" i del silenci, del gran silenci.

Cada any escolto el meu rector parlar de la importància d'avui i no me'n canso perquè hi ha alguna cosa en aquest dia que em toca molt endins. Jo que sóc filla de la societat de les impaciències , de les eficàcies i de les presses, agraeixo saber que  hi ha temps per a tot, que el silenci té cabuda, que a vegades necessitem experimentar el buit i el no res, que cal aprendre a esperar sempre, encara que sigui en el sofriment més fosc, convençuts de que ens espera l'estel del matí, l'estrella que no coneix l'ocàs, com diu el pregó pasqual.

Necessitem amb urgència escoltar el silenci i fer-lo amic nostre. Però no és un silenci somort . Hi ha una veu més fonda i més veraç que el llenguatge. La busquem amb delit, conscient o inconscientment perquè intuïm que en ella hi ha totes les respostes .

Jo n'he conegut un de silenci , un de gran, un que avui embolcalla tota la terra. L'he trobat i no el puc perdre.

Glòria Vendrell i Balaguer
abril del 2015


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa