dissabte, 14 de juliol de 2012

El Santuari de Falgars


L’ermita de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a 1288 m. D’altitud. L’horitzó és immens i espectacular : a tramuntana la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau : a migjorn els boscos de Catllaràs ; i a ponent el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. 
Ja feia uns quants anys que no hi anava , però un cop dalt m’ha passat el de cada vegada, que se m’obren de par en par cadascun dels passadissos  d’aire i el pit se m’obre en un desplegament d’aromes secrets. Ningú ho nota, tret de mi.

La primitiva ermita probablement va ser romànica . Sabem que es va construir en un lloc anomenat Falgars, que vol dir “ lloc de moltes falgueres”. El 1120, els seus propietaris Ramon i Eliardis donaren aquesta església i l’alou , al monestir de Sant Llorenç, amb la condició de que fos cuidada.
La imatge esculpida en alabastre és de principis del gòtic. La primitiva imatge va desaparèixer. Segons la tradició, un bou i un pastor de Saus van trobar una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. Segurament la va amagar algun fugitiu de les guerres.
A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es trobà la imatge primitiva i que després va ser portada al monestir de la Pobla de Lillet, fins que li fou edificada una capella en el lloc actual.



L’hostatgeria ha anat passant de mans en mans, però conserva el segell de la pagesia, la marca saborosa de les estades rurals. Hi ha a qui li agraden els hotels de disseny i les “ estrelles”, però a mi m’agraden i molt ! les masies i els masos de pagès, sense cap ni una estrella.






Al voltant de l’hostatgeria no hi falten els miradors ni les vistes, ni les aigües fresques,ni les flors guarnint .... De fet la casa té forma d’angle ; cadascun dels seus braços sembla que s’engarlandi amb tot el que la sola pedra troba a faltar.




I allà on els braços de l’hostatgeria es perden perquè no hi arriben més, qui gosa no tenir pressa, s’alegra amb el que troba : flors i floretes menudes i belles, papallones que hi van, maduixetes arreu, però vergonyoses i ben amagades, la branca de pi caigut, el boix, la pedra i el terra replet...


Els camins i els caminants són nombrosos, cap el xalet de Catllaràs, cap el Roc de la Lluna, cap a la Pobla, cap a la cova... Avui n’hem agafat un d’ells, però sortosament mai s’acaben !

Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2012

2 comentaris:

  1. Molt bonic Glòria, fan venir ganes de gaudir d'un espai tan místic i tant nostre.
    Salutacions ben cordials desde els Ports!!!

    ResponElimina
  2. Ens hi hem hostatjat vàries vegades i sempre hem estat molt agust

    ResponElimina