Riu de Cerdanya


font de les rentadores

Riu de Cerdanya és un poblet a peu del Moixeró. Un cop es passa el túnel, un se’l troba gairebé de cop. Si no s’està atent es molt fàcil passar-se’l de llarg, igual que passa amb totes les petites coses boniques. 

Imagino que avui en dia, les antigues casetes cerdanes de la gent de muntanya s’han convertit en noves edificacions modernes. La veritat és que estan fetes amb gust perquè mantenen el revestiment de pedra , perquè gairebé totes tenen teulades de pissarra, balcons de flors, bigues de fusta i entrades de gespa ben cuidada. No desentonen gens amb l’entorn. 

Té una font amb molts rajos, que es diu la “ font de les rentadores”. És una de les poques coses, juntament amb la seva església parroquial de Sant Joan Baptista , que manté guardada la empremta del temps. S’agraeix. 

Riu de Cerdanya, però també Riu de Pedra o Riu de Pendís, no he averiguat si deu el seu nom al riuet que circula pel llit del fons de la vall menuda o és perquè té a veure amb l’alegria que s’imposa quan un és al Pirineu.

Des d’allà hi ha petits tresors romànics que hom no es pot perdre : Santa Maria de Talló , Santa Eugènia de Nerellà i sant Julià de Pedra entre altres.
font de les rentadores
església parroquial de Riu 

Riu de Cerdanya
Santa Maria de Talló

Santa Maria de Talló, anomenada també “ la catedral de la Cerdanya”, és un edifici de grans dimensions amb un absis del s. XI i volta de canó. El frontispici d’entrada conserva la ferramenta original, un ulll de bou flanquejat per dues finestres i una espadanya al capdamunt. Dins s’hi venera la imatge romànica del s. XIII de la Marededéu de Talló.



Santa Maria de Talló
Santa Eugènia de Nerellà

Santa Eugènia de Nerellà és una esglesieta petita amb una torre inclinada, que no és una torre qualsevol , ja que es tracta d’un dels tres campanars romànics sencers que es conserven a la comarca, amb la peculiaritat de que té una inclinació d1,25. És per això que se’l coneix com “ la Torre de Pisa de la Cerdanya”

Santa Eugènia de Nerellà

Sant Julià de Pedra

Sant Julià de Pedra a 1120 m. d’altitud, dalt d’una penya calcària, és una de les esglésies més antigues de la comarca, ja que els seus orígens es remunten al s. X.


Sant Julià de Pedra

"Aquell indret era un indret feliç
M'hi perdia sovint solitari o amb un amic callat. 
Les fulles d'argent i d'un verd mat
lluïen al sol furgador
Una pau de molts anys
als marges, als prats, s'aplegava "

JOAN TEIXIDOR


Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa