Bausen i bosc de Carlac
Bausen és un dels últims pobles de la vall d’Aran. El trobem després de Les, al final d’una carretera sinuosa que va prenent vistes a poc a poc, a mida que s’enfila.
Manté el seu encant gràcies a que les antigues bordes van ser restaurades respectant les estructures bàsiques. És un poble silenciós i costerut situat a 945 m. sobre el vessant oriental de la muntanya de la Vacanera.
L’església parroquial de sant Pere ad vincula construïda el 1709 acull el fragment d’una estela funerària romana del s. III, que es pot observar al parament de la façana.
La solitària tomba de Teresa és també un dels símbols de Bausen. Al voltant d’ella hi ha tota una història d’amor que s’ha explicat de pares a fills.
Malgrat que en el seu dia havia estat un poble viu i ric en comerç, la veritat és que en la actualitat hi viuen de manera continuada, un grapat escàs de persones. La poqueta gent que hi viu està acostumada a veure-hi arribar caminaires i excursionistes que parteixen del lloc per endinsar-se en el bosc de Carlac o en altres indrets aranesos de l’entorn ... avui hem estat nosaltres.
La caminada d’avui ha estat un tros circular de GR, que en la seva major part transcorre pel bosc de Carlac. Es tracta d’una obaga preciosa, un bosc humit a vessar de falgueres, faig, roures, avellaners... la molsa ho ha cobert tot, sembla dormir plàcidament sobre roques, troncs i terra... bolets primerencs, maduixetes, i llimacs ens han sortit al pas.
També hem tingut trossos oberts de camí amb esplèndides vistes, tot i que de manera intermitent,,, la boira pixanera que es resisteix a marxar, no sempre ens ho ha permès... s’està tornant la nostra amiga...
“ Déu és un castell de refugi, una defensa ferma en hores de perill, no temem res quan se somou la terra “ salm 45 de vespres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada