" El tamborilero"

“ El camino que lleva a Belén baja hasta el valle que la nieve cubrió”.

Igual que el timbaler, nosaltres tenim sempre al davant,  un camí que duu a un lloc, on ens delim per arribar-hi.
A vegades perdem de vista el camí, o perquè l’ha “ cobert la neu” o perquè no ens agrada baixar al fons de les valls. Sempre resulta més gratificant,  ser dalt dels cims, on la mirada tot ho abasta i  on la sensació de control és més clara. ... Però està clar que per arribar on volem, és del tot irrenunciable el camí en baixada.

“ Los partorcillos quieren ver a su Rey. Le traen regalos en su humilde zurrón “

En aquest viatge, acostumem a mirar de reüll als que ens envolten, a  fer comparacions inevitables, a pensar que les coses que ells porten dins  la samarra,  són millors que les nostres, a imaginar que els altres tenen les coses clares i nosaltres no. ...I pot ser que ens sentim perduts, desorientats, desencisats, i sols en el camí.

“ yo quisiera poner a tus pies, algún presente que te agrade Señor, más tú ya sabes que soy pobre también, y no poseo más que un viejo tambor...”

 Ens capfiquem en cabòries inútils, pensant que  quan arribem a “ Betlem”, se’ns demanarà alguna cosa que no tenim. Com si ens haguessin de cobrar alguna mena de peatge per entrar-hi, com si el desig d’arribar-hi , estigués condicionat per  la nostra pobra realitat. Ens adonem tantes vegades, que solament tenim el que tenim, un vell tambor o un vell el que sigui, però en qualsevol cas, sí que sabem,  que  és l’única cosa que tenim.

Però el més increïble de tot,  és que quan arribem, si hem tingut la gosadia de fer el camí amb el que som, no trobem peatges, ni diferències , ni recances, ni res de res... Hagi qui hagi davant del portal, siguin pastors humils o altius , rabadans pobres o farcits de regals, sigui gent del camp amb quatre coses o siguin reis amb camells i presents daurats.... es produeix una cosa inusitada, però sortosament meravellosa :  

“ Cuando Dios me vió tocando ante él, me sonrió....”

Les nadales a vegades ens sorprenen.

Glòria Vendrell i Balaguer
4 de gener del 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa