diumenge, 5 de juliol de 2015

Les estovalles de la iaia

Rosa Gallart Julià
´
L'altre dia mentre planxava unes estovalles que eren de la meva iaia Roseta i que tot just acabo de recuperar, em sentia orgullosa per la feina feta netejant-les de les grogors del pas del temps i lliurant-les dels forats inevitables per l'ús i les rentades.

Em semblava tocar quelcom sagrat. Sagrat perquè pertany a la memòria dels que m'han precedit i això sempre és  inefable. Si les estovalles  eren de la iaia que va néixer el 1900 i pensant que deurien formar part del seu aixovar de núvia, doncs era fàcil pensar que el que tenia sota els vapors de la planxa era un tros de lli més que centenari. 

L'arqueologia oficial gaudeix amb les troballes històriques de grans mires. La meva petita arqueologia no te pretensions universals, però goso dir que em va embargar una emoció semblant a la que he sentit tantes vegades quan he visitat monuments o ruïnes de prestigi i reconeixement  internacional.

Tinc altres coses de la iaia que conservo amb cura i amb tendresa : un moneder, una safata de porcellana, una sopera, coberts d'alpaca , la seva bufanda... però la tela que tenia entre les mans em va permetre un treball de restauració que agraeixo. Va ser com fer-la present a la iaia i amb ella tot el que es movia en la casa de pagès de la qual avui solament en queden quatre parets mal alçades.

El que sento és no poder tenir més coses de tots i cadascun dels que m'han precedit. Sé que és impossible, però si més no em consola saber  que si unes estovalles antigues rescatades de l'oblit m'han permès sentir molt endins la mirada tendre de la meva iaia, doncs que hi ha una multitud de gent que m'estima i que un dia o un altra serà desvetllada de les ombres de la meva memòria.

Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2015
veure també : http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/2017/06/ya-te-gustaran.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada