El meu pare té un jardí




No és la primera vegada que parlo del jardí del meu pare, ni crec que en sigui l'última, perquè cada cop que hi sóc, en cada racó de fulla i en cada tast de flor, hi veig brodat el gest de qui m'ha vehiculat la vida. 

El jardí és dels dos, de pare i mare, però ha estat ell qui fins fa poc l'ha cuidat amb esmer i qui ha tallat la gespa cada vegada que les filles hi haguéssim d'anar per tal de que la trobéssim a punt  i neta de fulles... és per això que parlo d'ell, tot i sabent que podria parlar dels dos.

Els hi déc moltes coses, la millor la fe que fa més ampla la vida, però també moltes altres que se li assemblen : el gust per l'aire, pel sol, per les aigües, pels arbres, les muntanyes i les flors.

El jardí, tot i essent natura petita i domesticada és penyora del "Jardí" que anhelem en el fons del cor, tal com fa poc en parlava a "claustres". És natura canviant, és bellesa petita, recòndita, oculta a vegades i altres pletòrica, és silenci i clamor, és repòs i és tasca, és olor, és color, és saviesa, és tast, és Vida.

Prop del seu jardí, el Penedès s'esplaia en un son plàcid i atemporal  atepeït de  masies, vinyes,  boscos... i de perfums i ombres  de farigola fresca.

Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2018



Llueven estrellas de agua
sobre el jardín amarillo
las hojas tiemblan la luz
de las lunas de estos siglos

Juan Ramón Jiménez


La ondulación suavísima del cielo
sobre su viento
con el curso tan ágil de las pompas,
que agudas bogan…

Jorge Guillén


Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d'una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M'agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d'un pomer al clar de la llum.

Joan Brossa



En el Jardí del Temps aturat,
la vida flueix amb els ritmes
naturals, alien a les dinàmiques
de les necessitats i les ambicions
que mai seran del tot satisfetes.

Jordi Traperho


 Lejos de tu jardín quema la tarde 
inciensos de oro en purpurinas llamas, 
tras el bosque de cobre y de ceniza. 
En tu jardín hay dalias. 
¡Malhaya tu jardín!... Hoy me parece 
la obra de un peluquero, 
con esa pobre palmerilla enana, 
y ese cuadro de mirtos recortados... 
y el naranjito en su tonel... 
El agua de la fuente de piedra 
 no cesa de reir sobre la concha blanca

Antonio Machado



Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.

Miquel Martí Pol


És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

Miquel Martí Pol








El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. 

Llibre del Gènesi


El dret habitarà a l’estepa, en el jardí regnarà la justícia.

del llibre d'Isaïes


Y de qué modo sutil
me derramó en la camisa
todas las flores de abril.

¿Quién le dijo que yo era
risa siempre, nunca llanto,
como si fuera la primavera?
(No soy tanto.)

Juan Ramón Jiménez




No la cançó perfecta sinó el crit que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Joan Vinyoli


Parece un arco que en trinos
se despacha, la bandada;
cruzando hacia las lejanas
serranías en su flor;
y hasta se ve al picaflor,
que sobre el aire suspenso;
está empeñado en el beso
de más oculto dulzor;
dale rienda al corazón...
él ha de ir por su sueño.

Emilio Pablo



jo, que sóc com un canal que rep aigua d’un riu, com un aqüeducte que la porta a un jardí, 
 vaig dir-me: «Regaré el meu jardí, amararé d’aigua els meus parterres.» 
I vet aquí que el meu canal s’ha convertit en riu, i el meu riu s’ha convertit en mar. 

del llibre de la Siràcida


La primavera besaba
suavemente la arboleda,
y el verde nuevo brotaba
como una verde humareda.

Las nubes iban pasando
sobre el campo juvenil...
Yo vi en las hojas temblando
las frescas lluvias de abril.

A. Machado


Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal como
limonero en flor.

Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.

¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!

Doña Primavera,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...

No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?

Gabriela Mistral


Y para ti qué son en este ahora
la luz desenfrenada, el desarrollo
floral de la evidencia, el canto verde
de las verdes hojas, la presencia
del cielo con su copa de frescura?
Primavera exterior, no me atormentes,
desatando en mis brazos vino y nieve,
corola y ramo roto de pesares,
dame por hoy el sueño de las hojas
nocturnas, la noche en que se encuentran
los muertos, los metales, las raíces,
y tantas primaveras extinguidas
que despiertan en cada primavera.

Pablo Neruda



Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flores no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

Joan Maragall


¡Qué paz, cuando en la tarde misteriosa,
abrazados los dos, sea tu risa
el surtidor de nuestra sola fuente!

Mi corazón recojerá tu rosa,
sobre mis ojos se echará tu brisa,
tu luz se dormirá sobre mi frente...

Juan Ramón Jiménez
















Hi havia un jardí a l'indret on havien crucificat Jesús i dintre del jardí un sepulcre nou on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació i el sepulcre es trobava a prop, van depositar-hi Jesús.


de l'evangeli de Joan


Ets un jardí tancat germana meva. esposa, un jardí tancat, una font segellada
Desvetlla't tramuntana i vine migjorn, bufa sobre el meu jardí i que s'escampin els seus perfums
que entri el meu estimat al seu jardí per assaborir-ne els fruits saborosos
He entrat al meu jardí germana meva esposa, a collir la meva mirra i el meu bàlsam
a menjare la meva bresca i la meva mel, el meu vi, la meva llet
embriagueu-vos d'amor

Càntic dels Càntics


Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor Déu farà germinar la justícia i la lloança davant de tots els pobles.

del llibre d'Isaïes


En el jardí de Déu, cap cedre no el sobrepujava, cap savina no es podia comparar al seu brancatge, cap plàtan no era semblant a una sola de les seves branques: 
cap arbre del jardí de Déu no l’igualava en bellesa.

del llibre d'Ezequiel


¿Quién eres, lector, que lees mis poemas dentro de cien años?
No puedo enviarte ni una sola flor de esta abundancia de la primavera, 
ni un solo rayo de oro de esas nubes.
Abre tus puertas y mira fuera.
De tu jardín floreciente coge los fragantes recuerdos de las flores 
que desaparecieron cien años atrás.
En el gozo de tu corazón has de sentir el gozo vivo que cantó una mañana de primavera, enviando su alegre voz a través de cien años.

R. Tagore



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa