divendres, 3 de novembre de 2017

Embolic


No sabia per on passar. Feia dies que volia trobar la manera de sortir del laberint de coses que l'envoltaven i que el tenien oprimit, obcecat, atordit, cec... 

Va començar foragitant la serp , però ella va tornar... després va fer el mateix amb els mohais , però aquests sempre tornaven ressorgint de la terra, impertèrrits i ferotges.... no creia que la petita llagosta fos la causant dels seus malsons, però quan  la va fer fora d'un cop de peu per si de cas, com que ella el va mirar amb aquella cara de no haver fet mai cap mal, doncs es va convèncer de que no en tenia cap culpa, però ja estava fet ... va fer trossos els troncs que li barraven el pas i va baixar per les escales de cargol fins al fons de l'espai on vivia, per veure si trobava la sortida... però al capdavall solament hi va trobar un peix empresonat que no ho sabia que ho estava i una gàbia de cel que mai s'havia usat.

A vegades  li semblava que ho aconseguia i que era lluny de tot, però tot d'una s'hi tornava a trobar al mig sense sortida... des de la finestra veia el mar enllà i el sol que es ponia... i quan el paisatge arribava al punt àlgid de bellesa, aquell nen de pell de gana li suplicava que l'ajudés, que no marxés encara...l'animaló del got li suplicava que trenqués el vidre, els rostres que havien perdut els ulls li demanaven no sabia ben bé què... la pinta era al terra, les botes de caminar no volien els seus peus, l'última poma que quedava va rodolar pel terra carrer enllà... es va recordar d'aquells pares i nens que eren feliços agafats de la ma i que feia dies que no veia .... les titelletes li reclamaven amb insistència dits per actuar...

Es va espantar molt quan no va notar l'espurna de foc al palmell de la ma i quan no va ser capaç d'olorar les flors ni de percebre els seus colors...

No va tenir més remei que deixar de ser de plàstic , que oblidar-se del seu cor de joguina i demanar-ne un de carn...

Va  prendre les cames de la ballarina jove ..... i  amb un salt lleuger ., mai va saber com ho va fer, però se'n va anar

Glòria Vendrell i Balaguer
novembre del 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada