Sense nom


Després de molts dies sense paraula, 
 en sorgeixen de nou
però porugues i tímides
de les profunditats inhòspites...

És un clam ? És un prec? És un plor?
Són les meves? Són les vostres?...

Les deixo sortir a poc a poc...

Vull que quan tornin em donin respostes

Glòria Vendrell i Balaguer
Octubre 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa