Brighton agost 2017


Brihton està a la costa sud d’Anglaterra, forma part del comtat East Sussex i és una de les ciutats costaneres més conegudes. La història en parla des de bell antuvi: al turó de Whitehhawc s’hi van trobar empremtes neolítiques, al barri Coldean, un assentament de l’edat de Bronze, al turó Hollingury, el que queda del poble celta britó , que hi va viure entre el 3r i el 2n segle abans de Crist i a l’actual Preton Village, les relíquies d’una vila romana.

Però Brighton com a ciutat balneari, va ser el que li va donar renom i la va convertir en un lloc excel·lent de vacances. Precisament les casetes balneari de colors llampants encara avui en dia són un bon reclam turístic en forma de “souvenir”.







El mar és als seus peus, imponent i revoltat, tal com ho mana la marca “atlàntica”,la ciutat s estén en pendent ascendent des de la platja de pedres marronoses. Queen’s Street en vertical i King,s road en horitzontal, delimiten el centre neuràlgic , des de la Brighton station fins el passeig marítim, plena de “fisch and chips” i de gent que passeja, que transita i que respira la salabror del mar.






Amb un dia no es veu tot, però una passejada tranquil la dóna per a molt:

Palace Pier, construït el 1899 és un bullici crepitant de gent gran i menuda, té un aire vintage ; a un li sembla estar dins d’una pel·lícula antiga, de les que hom guarda en la memòria. Es una passera de fusta llarguíssima i endinsada com un espigó dins del mar, el qual sempre es deixa veure , no sense respecte, entre les escletxes de fusta del terra. És un bon lloc per contemplar la ciutat i el mar a la vegada, per adonar-se com puja i baixa la marea, per prendre alguna cosa assegut a una de les seves terrasses , per fer-se una idea de com seria la ciutat balneari en el s. XIX i per sentir el vertigen primitiu a la vista d’algunes atraccions del lloc, especialment de la mena de martell vertical que gira i es capgira enlaire , sortint del Pier sobre el mar, en un buit de panxa indigest només de veure-ho.



North Lanes i The Lanes, són un trosset de ciutat arreplegada sobre ella mateixa, un reguitzell de color en forma de botigues i locals d ‘oci que s arrengleren sinuosos oferint els seus encants. Un encant també ser hi, respirar ho amb calma i poder formar-ne part.





La Torre del Rellotge a Queen’s street ( element distintiu de moltíssimes ciutats europees) es va construir el 1888 per celebrar el jubileu de la reina Victoria.


El Royal Pavillon es una construcció d’estil oriental enclavada en el nucli de la ciutat, entre els dos Lanes i al costat d’un petit parc que pel que sembla gairebé sempre és ple de gent que el gaudeix. Va ser construït el s. XIX pel príncep Jordi de Gales, i tot i que al principi no havia estat pensat per això, va acabar sent residència reial, fins que la reina Victoria el va vendre a la ciutat. Si més no per fora, és de visita obligada.









Ha estat un dia fresc però de sol ( cosa estranya per ser on som) i un dia bonic en tots els sentits. És el que té tenir un fill a Anglaterra , que hagi nascut una neta lluny de casa , que visquin a hora i mitja de tren i que a més a més, per casualitats d’aquelles de la vida, avui hagués partit Brighton-Atlético de Madrid a l’ estadi de futbol del Brighton .

Gloria Vendrell i Balaguer
6 Agost del 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa