Venbariarismes

No em fa por la mort. Em fa por no saber viure de debò No em fan por els fantasmes, sinó els que no ho semblen però sí que ho són No em fan por els zombies. El que em fa por és quan veig l'ànsia per devorar-nos els uns als altres No em  fan por els vampirs. Em fa por dependre tant d'algú que li xucli el que és seu No em fan por els esquelets. Em fan por les nenes que ho semblen. No em fa por la sang pintada. Em fa por la sang vessada , sobretot quan és innocent Tot i que es vesteix  de festa ingènua, al darrere hi ha una visió negra i obscura  de l'existència que ni m'agrada ni comparteixo. Més enllà de castanyes i panellets que són ben bons,reivindico la festa cristiana,  que no és la festa dels morts, sinó la festa de l'esperança,  perquè crec que el cel no és un lloc sinó  la millor de les benaurances, perquè crec que els meus són vius i no pas morts, És molt el que no conec, però és més el dolor de qui no espera Si tal dia co

Al despertar me di cuenta de que estábamos todos a una según la promesa De tiempo y tiempo en los avatares y en las tormentas a veces no te veíamos pero allí estabas Los murmullos se repetían al unísono a veces como clamores pero a pesar de nuestra sordera te hiciste un lugar Habías escrito nuestro nombre a fuego en las coyundas secretas en la calma y en el viento Y cuando no imaginábamos surgiste y renovaste y la noche nos devolvió la promesa Glòria Vendrell i Balaguer

Ha plorat  quan s'ha aixecat el castell, quan ha arribat l'enxaneta, quan ha vist les cares d'emoció, quan ha percebut  la força... Però plora també per la injustícia, quan escolta notícies que diuen que  moren innocents, que les dones són cosificades i maltractades, que els nens pateixen soledat i violència... Plora quan s'enamora  del que veu : la muntanya sobretot, però també el mar i el cel i qualsevol bri de natura viva Plora quan veu vellets sols i abandonats amb la mirada perduda Plora quan llegeix un poema preciós o un text líric Plora quan resa i quan pensa en els seus que tant estima Plora quan la sort i la dissort del món li toca l'ànima Plora quan té mal i quan riu a riallades, quan està trista i quan és feliç Pot plorar per por o per entusiasme, per un nus al coll  o per alegria desbordada Pot plorar a la vista d'una fulla caiguda al terra, a l'acabar una feina ben feta, al so d'una  música suggerent,

Val la pena : un recinte arqueològic guarnit amb empremtes romàniques, visigòtiques, romanes i iberes, situat  entre dues rieres i a tocar del parc Vallparadís. Recentment ordenat i arreglat per a poder fer-ne una bona i suggerent presentació a qui hi arriba. Les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria han restat sempre a la vista de tothom, però l'anàlisi exhaustiu i acurat del terreny ha tret a la llum els secrets que havien estat ocults durant molts anys. Parlem del període comprès entre el el s.IV-V  i l'any711 de la nostra era. El s.IV-V es va construir una primera basílica  de planta rectangular i d'una sola nau,  que va ser la que un segle després va servir de base per a la nova catedral. El bisbat de Barcino es va segregar i es va fundar el d'Ègara , Ireneu va ser el primer bisbe i el territori que abastava la diòcesi, anava des del Penedès fins el Montseny. Sabem fins i tot que l'any 615 s'hi va celebrar un concili. El 711 v