Praga


Al bell mig de Bohèmia, Praga és la capital de la república Txeca. Guardonat pel riu Moldava, el seu centre històric és considerat des del 1992 per la UNESCO, patrimoni de la humanitat i la veritat és que s'ho mereix.

Tota la gent que coneixem que ha viatjat a Praga afirma amb rotunditat que es tracta d'una preciosa ciutat .Però passa a vegades que quan tant t'ho diuen, com que es posa el llistó molt alt, doncs que al final acaba decebent una mica, però no ha estat el cas per a res ! Malgrat la pluja intermitent i malgrat la multitud, hem de donar donar la raó amb escreix, a tots els viatgers previs a nosaltres.

El riu travessa Praga de sur a nord, però a mi em sembla que més que "travessar" el que fa es acompanyar, mostrar... és com si el riu fes ostentació de la seva ciutat, com si la preservés de la lletjor, com si l'embolcallés amb els seus efluvis...

No deixa indiferent res, ni la ciutat vella a banda i banda del riu, unida pel pont petaonal de Carles, ni el barri jueu amb la seves sinagogues i el seu peculiar cementiri, ni el castell, ni la catedral, ni les esglésies que semblen fortificades, ni els colors càlids de les construccions, ni les places , ni les espurnes d'art que s'ensumen a cada racó, ni la roca-fortalesa de Vysehrad, que antigament s'encarregava de defendre la ciutat...

I parlant de Vysehrad, he de dir que és un lloc preciós per prendre vistes de Praga des d'una perspectiva privilegiada. Gairebé al creuar la porta d'entrada, ens dóna la benvinguda la capella romànica  de sant Martin, rodona i petita i restaurada recentment. Seguint els jardins , les vistes i les muralles s'arriba a l'església de sant Pere i sant Pau del s.XI i remodelada en estil neogòtic el 1880. La decoració policroma de l'interior crida poderosament l'atenció. He trobat preciosa la imatge escultòrica d'una "Pietat" que hi ha just a l'entrada.

Ha estat una visita ràpida a Praga perquè en realitat anàvem de pas a les JMJ de Cracòvia, però suficient per tenir moltes ganes de tornar-hi.

Els carrers són plens de turistes però també de centenars de  pelegrins que anem a Polònia. La barreja de turisme i de trobada de gent afín, crea dins una mena de cosa molt bonica no fàcil d'explicar.

















 
 
Vysehrad

capella sant Martin

Pietat de sant Pere i sant Pau

sant Pere i sant Pau

interior sant Pere i sant Pau
jardins Vysehrad

Vysehrad

Vysehrad

des de Vysehrad
cementiri jueu
sinagoga vella 

òpera

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa