L’esperança no és ingenuïtat

mensagens.culturamix.com
Suposo que sempre han passat coses en el món i no precisament fantàstiques. Està clar que la globalització de la informació ens serveix en safata tant el bo com el dolent. A diari el dolor del món em trasbalsa. És per això que  he desenterrat dels meus apunts algunes de les coses que va dir Francesc Torralba l'abril del 2011 en una jornada acadèmica a l'iscreb. Les faig meves del tot:

L’esperança es relaciona amb la capacitat de somiar. El somni nocturn no genera esperança, però sí els somnis diürns. Sense somni no hi ha esperança. Tota realitat ve precedida per un somni.... què somiem avui? Si no hi ha somni, no hi haurà realitat. 

Però el desig humà no es realitza mai. La nostra capacitat de desitjar és molt gran. Hi ha una desproporció molt gran entre el desig i la realitat. Un desig que no es pot sadollar... si aquest desig s’apaga, s’apaga la història. Sant Agustí diu que res pot apagar aquest desig. Solament Déu ho pot fer.

L’esperança parteix de la possibilitat. Kierkegard diu que el desesperat és el que ja no veu possibilitats, o bé en l’altre o bé en un mateix. La possibilitat nodreix l’esperança.

No és el mateix “ esperar” que “ tenir esperança”. “ Esperar” te relació amb allò que ha de succeir ( expectativa racional probable ) , mentre que “ tenir esperança” té a veure amb un be ardu que arribarà, malgrat que sigui poc ( o gens)  probable.

Mentre que l’amor humà no és capaç de retenir ( la mort ens roba l’ésser estimat), Déu és una potència d’amor infinit capaç de vèncer la mort.

La partida de la història no l'ha guanyat el zanatós ( la mort) sinó l'agapé ( l'amor)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa