Venbariarismes

De sempre que m’ha costat molt poc entusiasmar-me amb ben poca cosa, “una flipada” em diuen a casa. No sé si em ve de mena o d’on em ve, però el que sí sé, i com més temps passa més clar ho tinc, que hi ha una cosa que m’omple la vida d’il·lusió i d’esperança... no necessito menjar raïm ni posar-me res vermell... no és l’any nou no ! ...és l’Emmanuel, “ Déu amb nosaltres “. Glòria Festes de Nadal del 2014-15

entrepadres.imujer.com Uno no se ilumina imaginando figuras de luz, sino haciendo consciente la oscuridad. Carl Jung PILAR La señora Pilar, envuelta en cartones y desperdicios, cada día repetía lo mismo cuando iban a verla la pareja de voluntarias de la asociación: - Vendrá mi marido a buscarme. Viene cada día. Tarda un poco porque tiene muchas cosas que hacer, pero vendrá se lo aseguro... Hacía un poco de frío. Lo delataba el color azulado de sus piernas, que sin medias ni calcetines, desafiaba a la intemperie. Sus escasas pertenencias estaban dentro de una caja de cartón y de un trotinado carrito de compra . Aquel día había sido muy largo y estaba muy cansada…  Las chicas de la asociación andaban sobre la pista porqué habían cerrado el cajero automático de la Plaza Real donde sabían que ella dormía , de manera que cuando la encontraron en medio de las Ramblas avanzando y retrocediendo entre la multitud y trajinando con su peculiar equipaje, se

transplantaments.gencat.cat La Dolors era prou jove quan el pneumòleg ja li havia dit que la fibrosi pulmonar no tenia solució, que l’anirien controlant, que havia de deixar de fumar i no sé quantes coses més i que donat el cas, si la cosa avançava molt de pressa, que la posarien en llista d’espera per a un transplantament de pulmó. Era l’única solució. ........................... La Montse era poqueta cosa de mena, però no era per la síndrome de Down, era perquè havia nascut així de menuda i de vergonyosa. Per no gosar, gairebé ni gosava parlar. Però això sí, sempre somreia. Tenia un somriure d’orella orella que es feia més gran quan algú li deia alguna cosa. El millor que li havia passat a la vida era que tothom l’havia estimat, si més no a ella li semblava i això és el que comptava!  Si alguna cosa tenia, tot i que no ho sabia explicar molt bé, era que a vegades, al cap del dia, es sentia una mica trista pensava, per no poder “fer coses importants “. És veritat