Venbariarismes

www.ojodigital.com Ploro pel que t’han robat mentre dormies et sento molt a prop quan pateixes l’angoixa de la mort de lluny m’arriben els teus clams, em truquen a la porta i s’escolen pels llindars Ploro per tots els que ja no poden fer-ho els sento molt a prop de lluny m’arriben gemecs somorts es fiquen dins del meu llit Ploro per no poder fer altra cosa que plorar us sento molt a prop i m’agradaria que ho sabéssiu de lluny m’arriba tot el dolor del món s’entafora entre les vísceres ocultes, arrecerat de tot. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2014

Em desconcerta una mica quan sento i llegeixo opinions que reivindiquen el valor del pas dels anys, de les arrugues a la pell, de les marques en el cos pel desgast , la malaltia , el treball etc Dic que em desconcerta una mica perquè per una banda vull pensar que és així, però hi ha una altra banda que em fa pensar que tot plegat és una subtil ensarronada per endolcir els d’estralls que ens fa la vida a mida que anem afegint-li anys. Sovint vivim en aquesta dicotomia i en aquest desconcert ( per això i per a altres coses ) sense saber massa a quina banda fer cas, però una cosa sí que és certa ( fa pocs dies li deia a una fillola meva) que per exemple , la flor del presseguer o del que sigui , pot ser preciosa i encisadora, però el que realment ens importa és el fruit, el préssec : ningú planta un camp de préssecs per recollir-ne les flors ; cal que aquestes morin per esdevenir fruit. Tant de cara a nosaltres mateixos com de cara als que ens envolten que també es

Fins i tot pels que no són amants de la muntanya, Andorra és el lloc dels Pirineus que tothom coneix, tant si s'hi ha estat com si no. Parlem d' un Petit país ple d' historia a cavall entre dos altres països més grans: el país dels Pirineus en diuen. Malgrat el trànsit i el tràfec, malgrat els bafs de Caldea, malgrat el comerç de tabac i de tot, malgrat els aparadors de colònies i perfums, malgrat sembli un hiper-mega supermercat a l' aire lliure, les entranyes d' Andorra no es resignen a perdre la seva essència: Sorteny, Madriu i altres petites valls de la vall mare en són un exemple.  A Andorra la vella l' esforç és molt més gran, però sortosament queda la pedra mil.lenària, el riu i el cel i les  muntanyes altes preservant el seu esguard des de dalt. Glòria Vendrell i Balaguer Agost del 2014