Venbariarismes

" Receptes de Pluja i Sucre"  de l'Eva Manzano i la Mònica Gutiérrez Serna  (Thule ediciones, S.L.) ...un tastet del llibre : Les mirades... es repengen en la llum per transportar-se La tristor... treure-la a fer un passeig no és mala idea ; recordeu que abans de pertànyer a ningú,volava d'un costat a l'altre. Per combatre la mandra... anar a patinar a la fi del món i descobrir que no existeix Per deixar de ser egoista... tapa' t el nas un minut per no compartir l'aire amb la resta. Abans d'asfixiar-te, respira i adona't de la insensatesa. Recepta per a no perdre l'esperança.... fer dues maletes. Una per guardar el que ens volem endur. Una altra per a la resta. Només ens emportem la primera Recepta per oblidar un enuig.... comptar-se els dits dels peus de cinc a deu mil vegades, i de passada, veure si tens les ungles llargues. Recepta per a ser amorós.... berenar un entrepà d'abraçades amb una mic

www.diarioecologia.com Vaig trobar aquestes imatges fa uns dies circulant per la xarxa. Es tracta de sorra de  platja vista amb microscopi. És a dir: es tracta d'una realitat que coneixem però vista amb uns ulls més grans, es tracta d'una cosa que creiem uniforme quan no ho és, d'una vista que pensem certa, quan no és capaç de mirar endins, d'una menudesa quotidiana que alberga un secret molt gran. Fer-ne lectures útils per a tot el que ens envolta dependrà de cadascú, però estaria bé fer-ho. Glòria Vendrell i Balaguer maig 2014

La platja n’era plena, sobretot a primera hora del matí quan les primeres llums retornaven a la sorra el seu esplendor. .. saltiró a saltiró, anaven deixant al terra les seves empremtes , les marques concises e identificatives que solament esborrava el pescador matiner i les ones agosarades ... Joves i enamorades del mar, omplien terra i cel amb els seus crits roncs i sonors... el bec vermell, el cos blanc, les potes taronges... aixecaven el vol i planejaven a la vora del vent... en un joc interminable de jovenesa. Però una nit mentre dormien, van venir de dins de l’oceà amb vaixells i amb armes, com si les pobretes fossin carn de batalla, i se les van emportar ningú sap on encara.  Fa dies que torno a la platja i malgrat que fins i tot em sembla sentir els seus gemecs més enllà de l’horitzó, per més que miro i albiro, d’elles solament en queden al terra algunes de les seves petjades. El mar no em respon, no en sap res, els pescadors no les veuen i cada dia que pas

Poemes de Miquel Martí Pol  Tens la pell de color d’oblit i de tendresa. Just el color que escau al neguit de les fulles Convertirem els silencis en or i els mots en foc. La pell d’aquest retorn acumula la pluja, i els afanys esborren privilegis Mot rere mot acumulen silencis mentre defora esclaten, poderosos, la llum i el vent. Qui ens crida rere els arbres ? En tu i amb tu restitueixo la densitat de casa cosa dita la densitat i més i tot,la vida. Dic el vent i el vent em respon i amb el vent, la fantasia Conec a penes quatre pams de mi mai limitats per la malenconia. vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou. La boira és un miratge Només ens isolem en les petites coses, en la mínima i fràgil llibertat de les petites coses No creus que aquesta quietud és el que més t'apropa a aquella pau que sempre dius que deleges ? Estima la bellesa que t’envolta i que se’t dóna clara