Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

No

Imatge
No li diguis, no la vigilis, no la controlis, no l'alliçonis, no la miris, no la manis... Encara que hi siguis, encara que ho creguis, encara que et sobreestimis, encara que ho vulguis... Perquè és lliure, perquè t'equivoques, perquè no la coneixes, perquè no confies, perquè no l'escoltes... Probablement serà difícil, però ella trobarà la manera. No podràs trencar-la per dins. No. Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2014

Soledats no escoltades

Imatge
trovador.ning.com del llibre " Con cartones por la calle " d' Enrique Richard (...) Y te planteas aquello de lo " urgente y lo importante". Y tú no puedes cubrir lo urgente si el otro no quiere, porque de lo que está necesitado es de lo importante. Lo importante no pasa por tener un techo. Necesita ante todo, respeto, reconocimiento de su dignidad y que su soledad sea escuchada (...) MORIR EN LA CALLE La soledad se le llevó la vida Nadie lo reclamó y se perdió en la calle. Su vida se escapó sin advertirlo nadie, sin echarle de menos nadie, sin estrecharle la mano nadie, sin cerrarle los ojos nadie... Alguien de entre los muchos que pasaron, se acercó con miedo y avisó : -quizás está muerto... -¿quien es? -no sé: Alguien-nadie que cayó en la acera... alguien -nadie que durmió en el banco... alguien-nadie que aprovechó el cajero alguien-nadie que vivió sin nadie... alguien-nadie que quedo sin nadie... A ENRIQUE SEVI

Sensesostres

Imatge
Del llibre " Con Cartones por la calle "  d' Enrique Richard ... Pero lo que pasa es que cuando paseo por las calles y me fijo, me encuentro con que áquel que está en el banco con bolsas, sucio, sin nada que hacer, es Amir y yo le conozco y él me conoce a mi. Y aunque vive y se mueve en la calle, es una persona que tiene una historia, una vida, una esperanza... Pero resulta que porqué no tiene papeles, me dicen que no tiene derecho a existir. ¡Y lo llamamos ilegal! ¡como si alguna persona pudiese tener ese atributo por el hecho de nacer ! No sé si mi acercamiento, si mi reclamar derechos para Amir, si el exigir darle asistencia social y seguimiento como al resto de los mortales, estará provocando el efecto llamada. No lo sé, a lo peor sí, ¿ pero que hago? ¿ qué hacemos con Amir? (...) y cuando los políticos han exprimido hasta la saciedad el efecto llamada, echan mano a recortar sus derechos. La mejor manera de no reconocer derechos es no considerarlos personas,

Lladres de regals

Imatge
Portava molt de temps repartint caixes de regals de porta en porta. Cada matí quan es llevava frisava per veure les carones dels petits quan obrien els seus presents... era un plaer indescriptible!... solament per això pagava la pena totes les hores que hi dedicava per buscar el regal adequat, per encertar amb l’embolcall més bonic, per a fer targetes dedicades amb el nom de cadascun dels nens i nenes i per endevinar el moment precís en que ells eren a casa per tal de trobar-los com si res. Molta gent li deia que “ què en treia de tanta feina per a res!”, però ella no hi parava orelles perquè era feliç amb el que feia . De manera que dia rere dia havia anat creixent el nombre de caixes de regals i el nombre de carones d’alegria. Però alguna cosa poc clara ho havia enterbolit tot i aquell matí, amb el fred punyent a la cara, per primer cop va tenir peresa de sortir de casa a repartir regals, tot i que no era desgana de petits ni tan sols desgana de treball ...

La infraestructura de les petiteses

Imatge
Acostumats com estem als grans esdeveniments universals o particulars, ens passa que no prestem gaire atenció als petits detalls i a les coses menudes que aplegades fan possible que l’esdeveniment ho sigui. Solament les coneix qui les prepara. Als ulls de qui no hi ha participat acostumen a passar inadvertides i és curiós perquè en realitat són del tot imprescindibles ! Això passa en les festes però també passa en totes les altres coses. Hi ha una infraestructura enorme de petiteses que predisposen que la vida ho sigui de debò. El que vull dir és que la nostra capacitat d’estimar , de perdonar, d’apreciar les coses belles i de viure com paga la pena viure, ve precedida d’un seguit inacabable de coses petites i fins i tot ínfimes que hem rebut de tanta i tanta gent que en el cúmul de la història passada i present, han fet possible el nostre ARA. El que tinc clar és que aprendre a esbrinar i trobar les “petiteses” que han envoltat i que envolten la nostra vida, és un p