Venbariarismes

http://miquelrais.blogspot.com.es Veritat ve de la paraula grega "alezeia " (  aleqeia )  , que prové de "lezeios " (   leqeio s )  que vol dir " llum". Com que "a" és una partícula privativa, vol dir que " alezeia" significa la llum no desvetllada, oculta... de tot plegat és fàcil deduir que la veritat cal ser buscada, ja que a primera vista no és fàcilment perceptible. És potser per això que Gadamer va afirmar que " : “No filosofem perquè estem en possessió de la veritat absoluta, sinó al contrari : justament perquè ella ens falta”. Però la recerca de la veritat, no és una recerca intel·lectual, tot i que també pot ser-ho, sinó que és una recerca existencial. Cal "llençar-se"  cap a la Veritat, ja que quan ens llencem cap a ella, deixem enrere tots els nostres prejudicis i el nostre bagatge acumulat. ( retalls d'Hermenèutica ) Glòria Vendrell i Balaguer

 A la cuina de l’escola tot era gresca i emoció : havia arribat el gran dia ! els més petits de l’escola es quedaven al menjador !!!! La sopa estava emocionada imaginant-se dins les panxetes dels petitons... -sabran agafar la cullera ? - va pensar Els macarrons i els espaguetis haurien d’esperar el seu torn . Es barallaven i discutien a veure quin dels dos aniria primer a saludar els nens i les nenes... -serem nosaltres !!!- deien els macarrons- que som més fàcils de menjar... - nooo!!! serem nosaltres !! els petits s’ho passen d’allò més bé, donant-nos voltes amb la forquilla- deien els espaguetis El calamar picava de mans amb cada una de les seves manetes i aplaudia sense parar... -diuen que m’arrebossaran i em convertiran en anelles ...mmmh...que xulo !!! ....  L’enciam ja s’havia posat ben estiradet a sobre de la fusta de la cuina, a punt per a que el tallessin a trossets... -a trossets ben petits ! –repetia sense parar- que si d

Le ballon por

Video del Lluís Inarejos i Vendrell

Diuen que una imatge diu més que mil paraules… però no sempre... Diuen que la paraula diu més que el silenci… a vegades… Diuen que hi ha silencis més eloqüents que les converses… segurament no s'equivoquen… Però...  imatges, paraules i silencis ... Res és suficient Glòria Vendrell i Balaguer novembre del 2012

  Hi ha una casa que és jardí, que quan arriba la tardor se li assembla Hi ha un jardí amb fulles que venen de l'estiu  i que  ara tornen al silenci   Hi ha un ull que mira tothora  i un cel que plora  Hi ha un jardí de fulles roges i uns xiprers de roses Hi ha un jardí de tardor que és del color de l'olor del món Hi ha un cel petit que treu cap entre les ombres i un cel gran que tomba Hi ha un jardí que pren mil formes i mil formes que sempre hi són Hi ha un banc de pedra  tenyit de verds , vermells i ocres Hi ha una casa que és jardí que quan arriba la tardor se li assembla. Glòria Vendrell i Balaguer novembre 2012