Riu Ésera. Llanos del Hospital
Entrades
Maduixa de bosc
T’he trobat petita i sola d’un vermell avergonyit De tan petita com ets et pensaves que passaria el dia i que ningú t’hauria vist Però t’he trobat petita i bonica Com un petó de jardí Glòria Vendrell i Balaguer 19 juliol 2011.- Vall de Benasque
Montsacopa
LLuny creix un arbre de prorpra, vaporós,que fa una flor olor lluent de vidre, tornassolada com vidre, d'una matèria molt semblant a la bombolla de sabor Mercè Rodoreda I caminant caminant vaig trobar el llesamí vaig fer un pom amb totes les seves estrelles i ara sóc una nena perduda perquè no vaig saber trobar mai més el camí... Mercè Rodoreda Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant. De tant mirar, ja no veia res. De tan escoltar, ja no sentia res. Tot muntanyes, cases, camí, abeurador, es fonia amb mi. Mercè Rodoreda
Contents....
... i dintre de cada toll, per petit que fos, hi hauria el cel.... el cel que de vegades un ocell esbarriava... un ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l'aigua amb el bec... o uns quants ocells cridaners que baixaven de les fulles com llampecs, es ficaven al toll, s'hi banyaven estarrufats de ploma i barrejaven el cel amb fang i amb becs i amb ales. Contents... Mercè Rodoreda
Melodia minsa
No pretenc gran cosa: la finestra oberta i les flors que em miren entre ella i nosaltres, l'aire suspès. Melodia minsa. I si torno un dia, m'agradaria veure't, amb flors petites tan se val si ets menuda i ningú s'hi fixa ! Jo et trobaré i reconeixeré, la teva minsa melodia. Glòria Vendrell i Balaguer juliol 2011
Res no vessa
Ha arribat l'estiu i la calidesa ha entrat per la finestra de casa, que oberta de bat a bat, l'estava esperant ansiosa. Tot ho ha omplert però res no vessa. Glòria Vendrell i Balaguer juliol 2011